sábado, 20 de junio de 2009

Escola d'estiu PSC Baix Llobregat

Els dias 19 i 20 de juny hem gaudit de dues jornades de l'escola d'estiu del PSC del Baix Llobregat. Ha estat les meves primeres jornades de l'escola des que milito en el PSC i han estat realment interessants. Interessants pel tema a tractar, "la innovacion". Un tema que connecta amb la necessitat de buscar noves idees o millor dit, noves formes d'aconsseguir les idees d'igualtat , d'oportunitats, de sostenibilitat, de tenir una vida digna. Buscar la forma de sortir d'aquesta crisi, que ja no és possible amb una volta a l'estat anterior, el qual, s'ha vist inoperant per a assegurar un nivell de vida digne, amb oportunitats i sobretot amb futur per a totes i cadascuna de les persones. S'han escoltat ponències positives i constructives, no s'han perdut en teorias sobre qui provoca la situacion actual, pot ser perquè és un tema que està clar. Totes en el seu camp han estat, com dic, molt interessants. Encara que pot ser que la mes vistosa i atrayent als assistents va ser la de l'Arquitecte Vicenç Guallart, acompanyant les seves paraules amb una petita presentacion d'alguns dels seus projectes, combinant sostenibilitat, auto suficiència, i alguna cosa que creo que tots els ponents implicitamente deixen entreveure. Cal aprendre del passat, bé per a no repetir-lo o, crec jo, per a recuperar certs aspectes que vam desestimar en el seu moment i que avui dia tinguessin la seva utilitat.
És aquest un aspecte que crec va passar una mica desapercebut. Innovar no tant sol és utilitzar el mes modern, l'ultima tecnologia o idees totalment noves sinó que, també pot ser recuperar una forma de fer. I tinc a la ment, per exemple, en el àmbit industrial la figura de l'aprenent, aquest treballador que entra a l'empresa a formar-se, ja no solament en la teoria sinó en la forma de posar-la en practica aprofitant l'experiència d'anys de les persones que ocupen labors similars. El innovador en aquest cas podria ser que no necessàriament haurien de ser joves recien titulats o en camí d'estar-lo sinó , que podríem estar parlant de treballadors adults que no van tenir aquesta formacion empirica. I aquesta formació donaría una nova eina per assolir una de les nostres debilitats com a societat industrial, la productivitat. Hem sigut capaços d'aumentar la producció pero no la productivitat.
En resum unas jornades plenas de idees, d'interrogants, però sobre tot hem vist les ganes i potencial que tenim encara per explotar per seguir endavant i fer-lo d'una manera molt millor que abans d'aquesta crisis.

jueves, 18 de junio de 2009

"Cotidianear el discurso político"


El título del post puede sonar algo extraño, es una expresión que propongo en el comentario que hago en el blog de Jessica Fillol, con respecto a las campañas para la gente corriente http://www.jessicafillol.com/ . Estoy totalmente deacuerdo con ella en que uno de los grandes problemas para llegar a la ciudadanía de a pie es la comunicación. Explicar de una forma clara con un lenguaje habitual, sin palabras grandilocuentes (como ésta) lo que es el socialismo y por ende el PSC, y lógicamente que diferencia la izquierda de la derecha. Aconsejo la lectura de dicho post y sobre todo que no sea un tema que se deja de lado, es tiempo de analisis pero a la vez tiempo de moverse. Ahora contamos con un plazo precioso para las siguientes elecciones, no volvamos tras esas futuras elecciones a repetir los comentarios postelectorales. Es una labor de todos los que estamos convecidos de que la opción socialista es la opción de la inmensa mayoría , una mayoría que no lllega a verlo por que no llega a entender muy bien que se le propone.

jueves, 4 de junio de 2009

Fins a on arribem?


Seguint el fill del blog d'en Raimon Obiols http://www.noucicle.org/obiols/?p=1740
Està clar que els medis de comunicació no han fet una bona feina en aquestes eleccions però, encara crec, a titol personal, que desde els partits polítics (com a minim desde el meu que es el que conec) els actes electorals de la campaya, continuan sent per les persones que ja tenim clar tant la importacia del vot com a qui votar. Avui dia, desde que milito al PSC he pogut veure el esforç dels companys en mitins, publicacions en la web del partit, blogs personals que son llegits normalment per les mateixes persones que copen els mitins. La clau està en conseguir arribar a tota la masa de gent que no participa en totes aquestes activitats. Se que per una persona que no viu fora de la vida politica li pot sonar extrany ja que ell esta inmers en tot aquest tema però, la gent del carrer , i aixo el veig a diari, encara no te clar de que va tot aixó del Parlament europeu. El repte es aconseguir amb la força dels voluntaris-militants expandir fora del cercle tancat del partit , les idees , l'importancia, d'aquesta i de altres convocatories a les urnes.